El reduccionisme emmagatzemat a la memòria, aquesta reducció de la realitat recent o antiga guardada en la memòria, no és copsat com tal sinó com realitat. El reduccionisme de la ciència com model de comprensió de la realitat social o global i de la realitat de cada dia és així un miratge, el qual una vegada guardat i tornat a recordar té unes conseqüències tan diverses que per exposar-les es podrien omplint llibres sencers.

En altres capítols examinarem la memòria col.lectiva i la historiografia per comprendre millor com ha esdevingut que s’hagi fragmentat el coneixement i la natura i com aquesta fragmentació és la principal responsable de la crisi ecològica i econòmica actual, del caos de les comunitats en el que vivim avui en tot el planeta o en tota la natura. No és una casualitat que, precisament, la fragmentació sigui també una causa del deteriorament de la percepció d’allò que ens envolta i que aquest coneixement defectuós obstaculitzi prendre les decisions que ens poden permetre sortir de la gran crisi ecològica que amenaça la supervivència humana en el planeta i que està exterminant animals i pobles des de fa força anys.

Una vegada fragmentada i reduïda la realitat, aspectes d’aquestes realitats fragmentades esdevenen camps d’estudi desconnectats uns dels altres, per aquesta idea enganyosa que la realitat és com una màquina que es pot estudiar a trossos