Category Archives: La màgia de la ciència i la tecnologia
La màgia de la ciència li encanta a en Joan Joanola
Aquí teniu un fragment de la màgia que en Joan ha embellit.
Reflexions de l’Eva Mare Terra després de llegir La màgia de la ciència i la tecnologia
“La màgia de la ciencia i la tecnología” de l’Esther Borrell i Rosell ens evidencia que el món de la ciencia ha influenciat i impactat en els humans i en el nostre planeta d’una forma notable, i no sempre positiva. En una época en la que se’ns ha explicat que el racionalisme és l’aspecte més positiu de l’ésser humà, en la que analitzar i seguir mètodes i protocols és el que impera, on el neocòrtex és el mestre indiscutible, ha arribat potser el moment de plantejar-nos si realment les persones som animals tan tecnològics com ens volen convencer, o més aviat els humans som éssers que ens podriem anomenar “simbòlics”. El llenguatge simbòlic, els arquetips, les divinitats relacionades amb la natura, juntament amb el pes que té el cervell límbic en la nostra existencia, ple d’emocions i sentiments, potser ens parlen d’un ésser humà en el que val la pena endinsar-nos i aprofundir més. Del que es tracta és de fer una “ciencia” més humana, més al servei de la natura, més flexible i espontània, i aleshores ens adonarem que ja no la podem anomenar ciencia, sinó que sorgirà una nova forma de relacionar-nos amb la vida, amb respecte i amb amor.
La màgia de la ciència i la tecnologia (Ressenya de Natàlia Pascual))
Bon dia Esther, És un llibre valent, intuitiu, alhora ben documentat i contrastat. Ens parla de història sense adoctrinaments… la màgia que en surt ve de les olors i fragàncies que a mi em recorda… dels sentits i sentiments que van aflorant mentre avanço en la lectura. Ahir em mirava a la meva filla feliç i despreocupada jugant al parc. Tot seguit vaig llegir un fragment que em va fer reflexionar. ” En la transició del matriarcat al patriarcat els homes van abandonar la concepció de la natura com a mare (… )” Per poder perforar la Terra calia distanciar- se de les emocions (… )Dona per pensar.
Et felicito per els teus llibres i desito molta sort. Gràcies!! NATÀLIA PASCUAL. Sobre LA MÀGIA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA. http://estherborrell.com/?p=960
La màgia de la ciència i la tecnologia
LA MÀGIA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA: UNA CRÍTICA PODEROSA PER OBRIR NOUS CAMINS de Esther Borrell i Rosell
Aquí teniu un fragment d’un llibre que probablement autoeditaré aquest estiu. El podeu encarregar a la pàgina, a CONTACTE.
El pensament és una cosa realitzada, una cosa pensada que emmagatzemem a la memòria. Després d’un temps recuperem allò pensat, sovint sense saber perquè ho havíem pensat així. I aquest pensament forma part de nosaltres, del nostre ordre mental, del coneixement que disposem per bellugar-nos i actuar.
En pensar fem abstracció de la realitat: se…parem una part de la gran complexitat del món i la ordenem. Aquestes abstraccions es converteixen en realitats independents. Quan canvia la realitat, les abstraccions emmagatzemades a la memòria hi romanen invariables si no les revisem. En el transcurs del temps guardem aquestes realitats i les utilitzem quan les necessitem, sense adaptar el nostre pensament als canvis esdevinguts. El mateix passa amb les coses apreses al llarg de la nostra vida en els centres educatius o al carrer. Conservem gratament els nostres pensaments acumulats i ens espanta quan una peça important emmagatzemada falla. També els experts, científics i polítics s’aferren als seus dogmes fins i tot quan l’evidència de la seva falsedat és notòria.
El reduccionisme emmagatzemat a la memòria, aquesta reducció de la realitat recent o antiga guardada en la memòria, no és copsat com tal sinó com realitat. El reduccionisme de la ciència com model de comprensió de la realitat social o global i de la realitat de cada dia és així un miratge, el qual una vegada guardat i tornat a recordar té unes conseqüències tan diverses que per exposar-les es podrien omplint llibres sencers.
En altres capítols examinarem la memòria col.lectiva i la historiografia per comprendre millor com ha esdevingut que s’hagi fragmentat el coneixement i la natura i com aquesta fragmentació és la principal responsable de la crisi ecològica i econòmica actual, del caos de les comunitats en el que vivim avui en tot el planeta o en tota la natura. No és una casualitat que, precisament, la fragmentació sigui també una causa del deteriorament de la percepció d’allò que ens envolta i que aquest coneixement defectuós obstaculitzi prendre les decisions que ens poden permetre sortir de la gran crisi ecològica que amenaça la supervivència humana en el planeta i que està exterminant animals i pobles des de fa força anys.
Una vegada fragmentada i reduïda la realitat, aspectes d’aquestes realitats fragmentades esdevenen camps d’estudi desconnectats uns dels altres, per aquesta idea enganyosa que la realitat és com una màquina que es pot estudiar a trossos