La màgia de la ciència
(25€)
pàgines 105
17cm x 24 cm
editat el 30 de març de 2016
Esther Borrell Editora
www.editorial.estherborrell.com
contacte@estherborrell.com
ISBN 978-84-608-7121-7
Recoge el proceso de pensamiento que realizamos las personas, investigado por pensadores como Heidegger y Bohm, y la historia del proceso de abstracción que han hecho posible que hoy la gente no quiera saber, que economistas y científicos se hayan alejado de la realidad y que éstos hayan dado legitimidad a la conducción de los gestores y políticos al espolio de la naturaleza y de las personas. Se apunta el papel que la magia puede tener en las convicciones económicas y políticas del siglo XXI presentadas como científicas.
Es una crítica feminista al pensamiento que ha transformado la tierra en la que tenemos en la actualidad. Se muestra la categoría del diálogo como práctica destruida y como medio necesario para recuperar la amistad con la naturaleza y sus seres, y también se enfoca la necesidad de recuperar nuestro poder interior, nuestra salud y la salud de nuestro entorno.
Ressenya de Natàlia Pacual:
És un llibre valent, intuitiu, alhora ben documentat i contrastat. Ens parla de història sense adoctrinaments… la màgia que en surt ve de les olors i fragàncies que a mi em recorda… dels sentits i sentiments que van aflorant mentre avanço en la lectura. Ahir em mirava a la meva filla feliç i despreocupada jugant al parc. Tot seguit vaig llegir un fragment que em va fer reflexionar. ” En la transició del matriarcat al patriarcat els homes van abandonar la concepció de la natura com a mare (… )” Per poder perforar la Terra calia distanciar- se de les emocions (… )Dona per pensar.
“La màgia de la ciencia i la tecnología” de l’Esther Borrell i Rosell ens evidencia que el món de la ciencia ha influenciat i impactat en els humans i en el nostre planeta d’una forma notable, i no sempre positiva. En una época en la que se’ns ha explicat que el racionalisme és l’aspecte més positiu de l’ésser humà, en la que analitzar i seguir mètodes i protocols és el que impera, on el neocòrtex és el mestre indiscutible, ha arribat potser el moment de plantejar-nos si realment les persones som animals tan tecnològics com ens volen convencer, o més aviat els humans som éssers que ens podriem anomenar “simbòlics”. El llenguatge simbòlic, els arquetips, les divinitats relacionades amb la natura, juntament amb el pes que té el cervell límbic en la nostra existencia, ple d’emocions i sentiments, potser ens parlen d’un ésser humà en el que val la pena endinsar-nos i aprofundir més. Del que es tracta és de fer una “ciencia” més humana, més al servei de la natura, més flexible i espontània, i aleshores ens adonarem que ja no la podem anomenar ciencia, sinó que sorgirà una nova forma de relacionar-nos amb la vida, amb respecte i amb amor