Reflexions de l’Eva Mare Terra després de llegir La màgia de la ciència i la tecnologia

evaarbre

“La màgia de la ciencia i la tecnología” de l’Esther Borrell i Rosell ens evidencia que el món de la ciencia ha influenciat i impactat en els humans i en el nostre planeta d’una forma notable, i no sempre positiva. En una época en la que se’ns ha explicat que el racionalisme és l’aspecte més positiu de l’ésser humà, en la que analitzar i seguir mètodes i protocols és el que impera, on el neocòrtex és el mestre indiscutible, ha arribat potser el moment de plantejar-nos si realment les persones som animals tan tecnològics com ens volen convencer, o més aviat els humans som éssers que ens podriem anomenar “simbòlics”. El llenguatge simbòlic, els arquetips, les divinitats relacionades amb la natura, juntament amb el pes que té el cervell límbic en la nostra existencia, ple d’emocions i sentiments, potser ens parlen d’un ésser humà en el que val la pena endinsar-nos i aprofundir més. Del que es tracta és de fer una “ciencia” més humana, més al servei de la natura, més flexible i espontània, i aleshores ens adonarem que ja no la podem anomenar ciencia, sinó que sorgirà una nova forma de relacionar-nos amb la vida, amb respecte i amb amor.